T’has sentit deprimir o sense ganes durant els primers dies de tornada a la feina? Se t’ha fet costa amunt el tornar a la rutina? Aquest article és per a tu.
Segons els experts, la situació personal, l’entorn laboral i períodes des descans són els factors decisius per establir els perfils més propensos a patir el síndrome o depressió postvacacional.
Segons la coach Mònica Fusté, tots podem donar la volta a aquesta situació amb un canvi de mentalitat i incorporant bons hàbits a la nostra rutina. Us deixem les seves 5 claus per portar la tornada a la rutina amb alegria:
1. No et carreguis de treball del primer dia.
Dedica els primers dies (i si pots tota la setmana) a posar-te al dia tranquil·lament amb els correus electrònics, temes que es van quedar sense tancar, planificant els teus projectes, etc.
Durant aquests dies, hauries d’evitar tot el que són reunions, sessions amb clients, etc. que et poden estressar perquè puguis gestionar el teu temps lliure i progressivament. La tornada ha de ser el màxim gradual possible.
2. Dedica com a mínim una hora al dia a fer desconnectar.
Fes esport, ioga, medita, passeja, ves a veure el mar, balla, escriu, el que vulguis! Prioritza cuidar el teu cos-ment-esperit. Alimenta’t bé i dorm les hores recomanades.
3. Centra’t en tot el que pots agrair de la teva feina.
Encara que el teu treball actual no sigui la feina de la teva vida, segur que hi ha factors positius.
4. És una bona oportunitat per replantejar la teva situació professional o incorporar nous hàbits.
Després del descans de vacances, ens sentim renovats, feliços, amb energia i la ment clara. Per això, és un bon moment per aturar i reconsiderar si la vida laboral que tens és la que vols.
5. Planifica’t!
És important reprendre la teva vida social , el contacte amb les teves amistats i dedicar temps a l’oci . Planifica una nova escapada de cap de setmana , un curs de formació o qualsevol cosa que et faci il·lusió. No et perdis en la voràgine del dia a dia.
Si t’han agradat aquestes recomanacions, fes clic aquí i llegeix l’article sencer al blog de Mònica Fusté.
